L’acte es realitzarà a la sala d’audiovisuals del Museu del Monestir, Claustre del Monestir de Sant Cugat, plaça de l’Om, 1 de Sant Cugat del Vallès.
La conferència es podrà seguir en directe des del Canal FCAF a YouTube.
L’aparició del ferrocarril va suposar una veritable revolució en el transport de persones i mercaderies de l’època. L’accés al ferrocarril va ser clau per al comerç, l’agricultura i la indústria del territori. A més, l’urbanisme de les ciutats de Tarragona, Reus, Tortosa i de moltes poblacions de la demarcació es va modificar significativament a causa de la construcció de les línies i les instal·lacions ferroviàries. Els canvis que l’extensió del ferrocarril va produir en els costums i les idees de la societat de la segona meitat del segle XIX només són comparables a la revolució que ha originat el desenvolupament de la informàtica en els nostres dies
El llibre explica la construcció i l’evolució de les línies ferroviàries del sud de Catalunya des del 1856 fins el 1940. Trens d’ample ibèric que van des de Tarragona fins a Lleida, que travessen tota la demarcació des de Calafell fins a Ulldecona camí de València, o que des de Reus pugen fins a Móra i l’Aragó. També trens més modestos com els carrilets de Salou i la Cava.
A través de més de 270 imatges, entre fotografies, plànols i dibuixos, procedents d’arxius i col·leccions particulars, es mostra el recorregut de les línies, les estacions, el material mòbil, els estris, la senyalització. Molts d’aquests elements han desaparegut amb el temps i d’altres han estat substituïts per elements més moderns. Sovint, les imatges són els únics testimonis que en tenim, d’aquest patrimoni històric i cultural de les nostres comarques.
]]>El 30 de juny de 1973 va fer l’últim viatge el tren de viatgers de Cal Rosal a Manresa; el 2 de maig de 1972 ja ho havia fet l’últim tren des de l’estació de Guardiola a Cal Rosal. La clausura deixava enrere noranta dos anys d’una potent història vinculada amb el tren i amb la gent del tren, que no és altre que la història de la industrialització de l’Alt Llobregat.
Era un ferrocarril industrial impulsat pels propietaris de les empreses tèxtils, mineres i cimenteres instal·lades al Bages i al Berguedà, però també era un tren correu i de viatgers. S’hi barrejaven miners, excursionistes, estiuejants, boletaires, viatjants, treballadors, etc. Com a tot arreu on es desplegà la xarxa ferroviària, el tren es feia servir per anar a treballar, al mercat i a la fira, a la festa major i al cinema, a la font o a banyar-se al riu, al metge o al notari, i sobretot, per baixar a Barcelona.
Feia deu anys que algunes de les filatures de Berga i del Baix Berguedà havien posat fi a la seva activitat en no poder-se refer de la crisi. Les fàbriques tèxtils que van continuar treballaven ajudades per subvencions dels Planes de Desarrollo que impulsaven els últims governs franquistes. Ja feia temps que els camions dels transportistes dels pobles de l’Alt Berguedà, de Berga, Gironella, Puig-reig, Navàs, Sallent… pujaven i baixaven carregats de bales i teixits, competint amb preus i temps amb el tren que des del 1919 ja no era dels cotoners; se l’havien venut a la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC).
Per tot això, que no és poc, es va publicar un número especial de la revista L’Erol -n’hem venut 1200 exemplars- per tal de contribuir a conservar la memòria i la història del ferrocarril a l’Alt Llobregat. El 1973 vam perdre molt més que un tren.
Aquests fets seran objecte de la ponència que presentarà Rosa Serra Rotés. És llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona (1982) i s’ha especialitzat en l’estudi de les colònies industrials (tèxtils, mineres, agrícoles, etc.) i en la industrialització de la Catalunya central, especialment del Berguedà. És la presidenta de l’Àmbit de Recerques del Berguedà (fundat el 1981) i de la revista L’Erol, que va veure la llum el 1982 i que porta editats 158 números. L’Erol 156/157 d’estiu-tardor del 2023 va ser dedicada al tren de l’Alt Llobregat i és qui motiva aquesta ponència. Ha publicat llibres i articles sobre historia i industria, i ha treballat en el camp de la museografia en diferents projectes catalans i espanyols. És membre del consell de redacció de la revista Eix, editada pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
]]>L’acte es realitzarà a la seu de l’entitat, a l’estació de FGC de Sant Joan, carrer Alcalde Barnils, 67, de Sant Cugat del Vallès.
Es podrà seguir en directe a través del Canal FCAF a YouTube a l’enllaç https://youtube.com/live/75QSJCWmQ8Y.
En aquest esdeveniment es podran admirar maquetes de ferrocarril en diverses escales (H0, N i Z), visitar botigues de maquetes de ferrocarril i conèixer associacions d’amics del ferrocarril.
Horari:
Dissabte, dia 6, de 10 a 19 h
Diumenge, dia 7, de 10 a 18 h.
Per a més informació, consulteu el web nclubmodeltrains.pt/expotrens-2024.
]]>L’aparició del ferrocarril va suposar una veritable revolució en el transport de persones i mercaderies de l’època. L’accés al ferrocarril va ser clau per al comerç, l’agricultura i la indústria del territori. A més, l’urbanisme de les ciutats de Tarragona, Reus, Tortosa i de moltes poblacions de la demarcació es va modificar significativament a causa de la construcció de les línies i les instal·lacions ferroviàries. Els canvis que l’extensió del ferrocarril va produir en els costums i les idees de la societat de la segona meitat del segle XIX només són comparables a la revolució que ha originat el desenvolupament de la informàtica en els nostres dies
El llibre explica la construcció i l’evolució de les línies ferroviàries del sud de Catalunya des del 1856 fins el 1940. Trens d’ample ibèric que van des de Tarragona fins a Lleida, que travessen tota la demarcació des de Calafell fins a Ulldecona camí de València, o que des de Reus pugen fins a Móra i l’Aragó. També trens més modestos com els carrilets de Salou i la Cava.
A través de més de 270 imatges, entre fotografies, plànols i dibuixos, procedents d’arxius i col·leccions particulars, es mostra el recorregut de les línies, les estacions, el material mòbil, els estris, la senyalització. Molts d’aquests elements han desaparegut amb el temps i d’altres han estat substituïts per elements més moderns. Sovint, les imatges són els únics testimonis que en tenim, d’aquest patrimoni històric i cultural de les nostres comarques.
]]>