Després d’informacions contradictòries els darrers dies, finalment s’ha pogut mantenir contacte telefònic directe amb D. Luciano Vañó anterior propietari de la màquina. Molt amablement ha ampliat tots els aspectes referits a la venda de la peça a un industrial de la ferralla, causa final com es veurà de la controvèrsia sorgida sobre això. La realitat dels fets, que el Sr Luciano ha relatat amb la seva autorització expressa per a la seva publicació donada la transcendència de l’assumpte, com no podia ser d’una altra manera, coincideix totalment amb el ja assenyalat en diverses ocasions per D. Juanjo Olaizola i és la que segueix.
Per gravíssims motius, fa pocs dies D. Luciano, de coneguda i àmplia trajectòria durant dècades en la preservació d’una part molt important del patrimoni ferroviari espanyol, s’ha vist impel·lit a desprendre amb summa urgència d’una part de la seva col·lecció, entre ella la locomotora de vapor «Laviana». Per això va contactar amb un empresari conegut seu, que la va adquirir immediatament pel seu preu al pes com ferro vell.
En una primera instància, i donat que l’adquirent es dedica al negoci de la ferralla, D. Luciano pensava en bona lògica que la locomotora havia estat destruïda i així l’hi va indicar en una conversa casual al Sr Juanjo Olaizola, qui amb la seva cortesia habitual, al seu torn ho va comunicar als administradors de la web de les Locomotoras de Vapor Preservadas en España. Com se sap aquesta web manté al dia, en tot el possible, les dades referides al patrimoni que formen les locomotores de vapor del nostre país. Evidentment, el desballestament d’una d’elles era una mala nova de gran transcendència, sense precedents en els últims anys i així es va difondre per diferents mitjans. Procedint la dada de l’anterior propietari de la locomotora, ratificat per ell mateix, i corroborat a més en una altra font, òbviament no hi havia raó per pensar que no fos la realitat.
Posteriorment, després de la divulgació de la notícia en diversos mitjans, D. Luciano ha contactat amb el ferroveller comprador, que, pel seu alleujament, li ha confirmat que finalment no ha destruït la locomotora i que pensa conservar-la integra en el seu poder i que així queda acordat entre ambdós.
Per tant, queda clar en definitiva el discórrer d’aquest assumpte, en el qual no es pot apreciar mala fe de ningú, sinó tot el contrari: una concatenació de circumstàncies, amb el provisional i afortunat final feliç, de que la locomotora encara sobreviu, el que només pot ser considerat una bona notícia.
