El director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Sr. Jusèp Boya, i el director del Museu de la Tècnica i la Ciència de Catalunya, Sr. Jaume Perarnau, presenten el pla estratègic del Museu del Ferrocarril de Móra la Nova elaborat per la Universitat Rovira i Virgili. El document proposa tota una sèrie de mesures per a enquadrar el Museu del Ferrocarril dins del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, en el qual està integrat junt amb un total de 28 museus i espais patrimonials que donen a conèixer la industrialització catalana.
A partir d’una diagnosi inicial el pla desplega una proposta integral d’actuació plantejada en cinc escenaris diferents en funció dels recursos que es vagin aconseguint. Els escenaris consideren tant el futur del Museu del Ferrocarril com el del seu projecte estrella, el tren turístic Lo Caspolino, el qual compta amb el recolzament econòmic d’una vintena d’ajuntaments.
Els sis eixos estratègics que engloba el document inclouen un total de tretze objectius i trenta-vuit actuacions que caldrà desenvolupar entre el 2017 i el 2022. Alguns exemples de les actuacions previstes són establir una proposta integral d’usos, optimitzar la visita de col·lectius específics, concretar la logística per enllaçar el tren turístic amb altres recursos, estructurar un hub turístic territorial, concretar els aspectes de marca, naming i identitat corporativa o afavorir la creació de xarxa en el context ferroviari i del mNACTEC.
En síntesi, i segons conclou el document, ens trobem davant d’un “bon projecte que necessita del lideratge i la involucració activa de l’administració catalana per esdevenir així un pal de paller nacional en el sistema museístic català i, per tant, un producte turístic territorial de primera magnitud”. El Museu ha d’esdevenir un equipament de referència en l’àmbit del turisme industrial, amb un objectiu a mig termini d’assolir el nivell dels 20.000 visitants anuals. En aquest sentit, el tren turístic apareix com una peça clau en l’expansió del projecte museístic degut al seu impacte territorial, que s’estén des de Casp fins al Camp de Tarragona.
