Un altre escull important fou la situació de l’estació de Barcelona. Per aquells temps Barcelona era una ciutat emmurallada i l’estació havia de ser el primer Estació de Sant Joan Despíedifici en construir-se fora del seu perímetre i en un terreny d’ús militar. El Ministeri de la Guerra al·legava que tots els terrenys situats a menys distància del recorregut realitzat per una bala disparada des d’un canó de defensa de la ciutat haurien d’estar lliures d’edificacions. Després de moltes negociacions es va arribar a un acord espartà: l’estació es construiria amb materials fàcilment desmuntables en cas de guerra, com podia ser la fusta. Però en el temps que van durar les negociacions la muralla va ser enderrocada i ja no hi havien canons que disparessin bales. Això va motivar que la companyia fes cas omís dels acords adoptats i va construir una magnifica estació digna de la ciutat de Barcelona.

Al principi de 1854, un any desprès del inici de les obres, aquestes presentaven un retard considerable. Els edificis d’algunes estacions estaven en obres i, malgrat que l’explanació i les obres de fàbrica per a la doble via s’havien acabat, només s’hi havia instal·lat una de les vies.

Estació de Sant Feliu de LlobregatA començament de l’estiu es produeixen nombrosos conflictes laborals a Barcelona i poc desprès la pesta assolà la ciutat, produint l’èxode massiu dels seus ciutadans. Aquests fets van motivar que, encara que les obres no s’haguessin aturat, el seu ritme no fos el desitjat.

A l’octubre tot havia tornat a la normalitat i el 8 d’aquest mes es va poder fer circular un tren amb algunes autoritats cap a Molins de Rei i el 7 de novembre de 1854 apareix un anunci a la premsa de Barcelona en el que s’informa de l’admissió a partir del dia següent de viatgers en els trens que transporten materials per a la seva construcció. Curiosament aquells trens tenien horaris fixos, doncs circulaven tres trens al matí i tres per la tarda en cada sentit. Això ens fa entendre que la línia s’havia posat en servei sense haver rebut els permisos corresponents. Aquestes autoritzacions arribarien el 25 de novembre i al dia següent tindria lloc la inauguració oficial de la línia fins a Molins de Rei, malgrat que no s’havien acabat algunes obres i només es podia circular per una via. El 30 de setembre de 1855 s’acaben totes les obres, essent la primera línia de l’estat en estar dotada de doble via en tot el seu recorregut. A partir d’aquest moment tots els esforços es concentrarien en acabar la secció de la línia fins a Martorell.

Estació de Molins de ReiLa posada en marxa d’aquest ferrocarril fou molt celebrada pels ciutadans de Barcelona perquè va coincidir amb l’enderroc de la muralla i l’estació es convertiria en punt de trobada i de passeig dels barcelonins els dies de festa. Allí passaven el temps, veient el moviment dels trens i l’anar i venir dels viatgers per un nou espai obert i lluminós, aquells ciutadans acostumats a viure en una ciutat d’estrets i tortuosos carrers en els que en prou feines arribaven els raigs del sol.
Molts d’aquells ciutadans anaven a Molins de Rei per viure el creuament dels trens en plena via i sentir la sensació de velocitat al veure passar un tren al costat de l’altre sense aturar-se.

Un altre element que va cridar molt l’atenció van ser els edificis de les estacions, tant per la seva arquitectura, com per la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració. Cada una d’elles era diferent de les altres i, encara que seguint unes línies bàsiques comunes, les seves mesures i decoració, segons els models arquitectònics anglesos de l’època, donaven personalitat pròpia a cada estació.

Estació d'El PapiolL’estació de Sants fou la més original. De línies neogòtiques amb influències orientals, tenia tot l’aspecte d’un palauet anglès. No podem oblidar la façana neoclàssica amb forma de temple romà i escalinata de Molins de Rei i que encara podem admirar. La de L’Hospitalet va ser construïda d’obra vista i la de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. Actualment l’edifici de l’estació de Sant Feliu és, juntament amb Molins de Rei i Cornellà, el més antic d’Espanya, però corre el perill de ser enderrocat per les properes obres de soterrament de les vies.


  • Entrades per mes

  • Categories

  • Respecte als Drets d’Autor

    Podria ser que alguna de les imatges de la web sigui propietat d’algú. Si veieu una foto vostre us demanem ens ho feu saber per que puguem identificar-la o suprimir-la si no voleu que sigui publicada. Els autors que s’oposin a la publicació de les seves obres les poden fer retirar per una simple demanda mitjançant el Formulari de Contacte

  • FCAF

    La Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril representa avui més de cinquanta associacions que agrupen més de tres mil aficionats. En la funció de les tasques que li són inherents, la federació coordina les activitats conjuntes dels seus membres, tot potenciant la mútua comunicació i col·laboració.

  • __________________

    També són objectius de la Federació fomentar la presència del ferrocarril en la societat, prestant assessorament a aquelles persones i organismes que ho sol·liciten.